Amb aquesta unitat didàctica pretenem treballar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a partir del plantejament de la pregunta “Per què la majoria de ponts d’Olot són de nova construcció?”.
Com expliquem a la presentació del bloc, durant la Guerra Civil Espanyola els republicans van destruir la gran majoria de ponts d’Olot per tal que els nacionals no entressin a la ciutat. Per tant, amb aquesta pregunta és molt important tenir clars dos conceptes: per una banda la Guerra Civil Espanyola i, per altra, la funció dels ponts. A partir d’aquí es pot establir la relació que uneix ambdos conceptes i el per què de la pregunta.
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
El febrer de 1936 varen tenir lloc a l’Estat Espanyol les darreres eleccions democràtiques de la Segona República, amb una victòria indiscutible dels partits d’esquerres que s’havien presentat amb una candidatura única: el Front Popular. A partir d’aquest moment, comença una conspiració per fer un cop d’Estat per part dels sectors conservadors més radicals.
Pocs mesos després, el 18 de juliol de 1936, els militars de Canàries i del Marroc es van revoltar contra el govern de la República, comandats pel general Francisco Franco. La revolta va triomfar en algunes parts d’Espanya però va fracassar en d’altres, que seguien comandades pel govern republicà com ara Catalunya, Madrid, Euskadi o València.
Havia començat la Guerra Civil espanyola, que duraria tres anys, fins l’1 d’abril 1939 amb la victòria del “bàndol nacional” (els revoltats).
Els dos bàndols:
El bàndol nacional és el dels revoltats contra el govern de la Segona República. El seu líder era el General Franco. Aquest bàndol estava format per bona part de l’exèrcit i de l’Església, per les classes més riques i també per bona part de la pagesia.
El bàndol nacional és el dels revoltats contra el govern de la Segona República. El seu líder era el General Franco. Aquest bàndol estava format per bona part de l’exèrcit i de l’Església, per les classes més riques i també per bona part de la pagesia.
S’anomenaven nacionals per diferenciar-se dels moviments nacionalistes català i basc, expressant, així, que la única nació era Espanya.
Aquest grup, va perseguir, empresonar i assassinar aquells qui no pensaven com ells. Per així aconseguir controlar les ciutats i pobles.
Els republicans els anomenaven “fatxes” o “feixistes” de forma despectiva.
 |
| Bandera nacional segons el Reglament de 1983. |
El bàndol republicà és el nom amb què es coneix als qui defensaven la República, és a dir, el govern legítimament escollit mitjançant eleccions democràtiques. Aquest bàndol aplegava ideologies molt diferents, fet que augmentava el desordre i la ineficàcia de les seves accions.
El seu exèrcit era conegut com l’Exèrcit Popular, perquè estava format per alguna militars professionals lleials a la República, però sobretot per voluntaris que volien lluitar a favor de la llibertat.
El bàndol republicà també va dur a terme actes de gran violència sobretot al començament de la guerra, contra l’Església, cremant temples i assassinant capellans, i perseguint empresaris, polítics, etc.
Els nacionals els anomenaven “los rojos” de forma despectiva.
 |
| Bandera republicana (1931 - 1939). |
Les fases de la guerra:
1. L'esclat de la guerra ( 17-19 de juliol de 1936).
2. La batalla de Madrid (juliol del 36 a març del 37).
3. La batalla del Nord (abril del 37 a març del 38).
3. La batalla del Nord (abril del 37 a març del 38).
4. La batalla de Catalunya (març del 38 a febrer del 39).
5. El final de la guerra (febrer del 39 a març del 39).
Final de la guerra:
Finalment, el 26 de gener de 1939, les tropes franquistes varen entrar a la ciutat de Barcelona i dos mesos després varen entrar a Madrid; a partir d’aquí, varen ocupar ràpidament la resta de ciutats importants que encara eren republicanes.
L’1 d’abril de 1939, Franco va publicar un comunicat de victòria on anunciava el final de la guerra. Una guerra que havia durat tres anys i on havien mort aproximadament unes 400.000 persones i moltes altres havien fugit a l’exili.
ELS PONTS
Un pont és una estructura construïda per a salvar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc. tot passant-hi per damunt.
Els ponts normalment estan fets de formigó, maçoneria o acer, tot i que també n'hi ha de fets amb altres metalls, fusta, cordes, canyes debambú, o materials compostos més moderns.
RELACIÓ ENTRE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I ELS PONTS D’OLOT
Com podem llegir a la notícia adjuntada a continuació, durant la Guerra Civil Espanyola els republicans van destruir la majoria de ponts de la ciutat d’Olot per tal d’aconseguir que els nacionals no entressin a la ciutat.
És per això que actualment la majoria de ponts que hi trobem són de nova construcció, ja que posteriorment a la guerra se’n van construir de nous per tal de connectar i comunicar de nou la ciutat.
Els únics ponts olotins que són anteriors a la guerra són el de Sant Roc i el de Santa Magdalena:
Notícia adjunta "La guerra arriba a Olot":
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada